-
930.000 bascos patiren l'impacte de la primera violència
i repressió franquistes (durant la Guerra Civil
espanyola de 1936-1939 i la immediata postguerra).
La sublevació el 1936 dels militars espanyols contra el Govern legítim de la II República espanyola l'encapçalà el General Francisco Franco després d'iniciada. Inspirada i finançada pel bloc de classes dominant espanyol, aquesta sublevació fracassà com a colp d'Estat per la resistència del proletariat en les grans ciutats i es convertí com és sabut en la Guerra de 1936-1939. De la qual emergí la posterior ominosa dictadura franquista prolongada fins la mort de Franco el 1975.
Aquesta sublevació adoptà a Euskal Herria Sud la forma d'una violència externa desencadenada contra el poble basc. Aquesta primera, originària, violència franquista sobre i contra el poble basc (la de la guerra i la primera postguerra) adquirí la forma de repressió massiva i indiscriminada contra els bascos i el fet basc.
El 1941 es publicà a Mèxic un gros volum de més de 800 pàgines de reproduïen nombrossísims documents bascos, espanyols, francesos, alemanys i italians. El seu títol era "Historia documental de la guerra de Euzkadi". El seu autor Astilarra (pseudònim). Encara viu el dictador, Manu Elu Lipúzcoa publica a l'Argentina el llibre "L'església com a problema al País Basc" (Editorial Vasca Ekin, Buenos Aires, 1973). Lipúzcoa reprodueix, en les pàgines 111 a 113 del seu llibre, les dades del llibre de 1941 que xifren en 930.000 el nombre de basques i bascos que patiren l'impacte de la primera violència i repressió franquistes.
Segons aquestes dades, el nombre de persones basques (homes i dones) que patiren els diversos tipus de violència i repressió fou de:
| 10.800 | morts en camps de batalla |
| 15.200 | morts per l'aviació |
| 49.500 | ferits greus |
| 21.580 | assassinats o afusellats fins el març de 1939 |
| 86.550 | presoners i en camps de càstic (el 1939)) |
| 150.000 | exiliats per força o voluntàriament |
| 595.800 | sancionats d'altres maneres |
| 929.630 | represaliats en total |
Lipúzcoa explica que les persones "sancionades d'altres maneres" són els qui sense patir condemna de presó o exili "foren inclosos i afectats per una altra classe de càstics: presó moderada, obligació de presentar-se i signar cada dia o periòdicament en els registres de la policia o en les casernes de la Guàrdia Civil, retenció dels seus comptes corrents, requisa de mobles o immobles i negocis, multes no inferiors a les 10.000 pta. (de 1939), destitució de càrrecs, treballs, sous, etc.".
1.325.382 fou la suma d'habitants que el1940 figuraren en el Cens de Població repartits entre les quatre províncies d'Euskal Herria Sud. La qual cosa significa que A EUSKAL HERRIA SUD EL 70% DE LA POBLACIÓ BASCA VA PATIR ELS EFECTES DE LA PRIMERA VIOLÈNCIA FRANQUISTA.
NOTA de XARXA BASCA ROJA: Les 10.000 pta. de multa el 1939 equivalen a un miliÓ tres-centes quaranta-set mil vuit-centes pessetes de 1.995, ja que l'evoluciÓ del valor adquisitiu de la pesseta entre 1939 i 1995 ha suposat que una pesseta de 1939 equival el 1995 a 134 pessetes amb 78 cÈntims. En dòlars de 1995 aquestes multes de 1939 equivaldrien a deu mil vuit-cents sis dòlars.
 |
 |